La cuntia

   
   

Le resumé suandënt mostra sö i punc fondamentai svilupà tl film:

 

Tl mëter man dl rëgn él na aliënza socrëta cun les muntagnöles, de chëra che la regina de Fanes ne ti cunta nia a sò om, n re forest, che à instës fat na alianza socrëta cun le variöl. La regina dà ala löm dües jomelines, Dolasila y Lujanta, y ti sorandà Lujanta ales muntagnöles por tigní ite l'alianza, ciafan da chëstes na picera muntagnöla. Ince le re dess baratè fora üna de sües fies cun n pice dl variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnöla che la regina av sostituí adascusc a Lujanta.

Deperpo che le soldà menè dal re a fa le barat cun le variöl söl Nuvolau vëgn zeruch cuntra Fanes incuntel le striun Spina de Mul, che à la forma de n müsc mez frat. Al comparësc n jônn durann, le prinz Ey de Net, che combat cuntra le striun, ti é dal ferì y ti scinca la Rajëta -che Spina de Mul av portü tl combatimënt- ala picera Dolasila. Al passa en valgügn agn y le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirì le scioz al Lech d'Arjënt.

I soldas ciafa na scatura cun laite na pilicia de belora y polver grisc, mo al comparësc trëi salvans che i prëia da ti la dè zeruch. Dolasila se mëna picé y ti la porta zeruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polver tl lech por fa florì le scioz y da lascè fa n vistimënt da jì te vera adinfora dla pilicia, deache ara dess deventè na gran combatënta. Ara dess se recordè de ne jì mai te vera sce la pilicia ess da mudé curù. Dolasila vëgn educada al' êrt dl combatimënt. Pro le scioz dl Lech d'Arjënt alda inće saites d'arjënt che ne fala mai che ti porta tröpes devëntes ai Fanes, insciö che Dolasila vëgn incoronada sciöche "stëra de Fanes".

     
     

Te n some ti comparësc le prinz di Cajutés, che ala âv copè te na batalia y portâ n smaz de pavà söl elm, che ti dij da lascè da combate cun ermes strinades. Impò fej le re combat inant Dolasila te atres veres. Intratan Spina de Mul baia sö les popolaziuns vijines da se mët adüm cuntra i Fanes y va a chirì Ey de Net, che dess porvè da condüj Dolasila demez dala batalia a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Intratan la batalia de Fiames tradësc Spina de Mul Ey de Net y ferësc Dolasila cun n'erma strinada. Ey de Net, dessenè por ci che ê sozedü, va a chirì la stria Tsicuta, che ti aconsiëia da se lascè fa dai salvans dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bogn dal alzè sö adinfora d' al. Dolasila varësc dala firida y le re de Fanes ti dà ai salvans dl Latemar l' inciaria da fa n scü che scones Dolasila inće da ermes strinades, insciö che i salvans mina che ara se trates dl medemo scü de Ey de Net. Canche le scü rüva tl ćiastel de Fanes ne ti é degügn dal alzè sö. Al rüva adarlerch Ey de Net, che se presënta sciöche n scëmpl soldà, y dal momënt che al è bun dal alzè sö devëntel le ćiavalier de Dolasila. Dô tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al re da podëi maridé Dolasila, che ô lascè da combate y detlarëia da ne jì nia te vera zënza d'al. Le re se dessëna da gnì ostacolè te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net.

Al tradësc inće sò popul fajan na alianza cun i nemisc, ti aconsian da ti detlarè vera ai Fanes cun sü alià y ti asiguran che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti âv impormetü a Ey de Net. Ey de Net rüva dal Lech de Lunedes daolache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dan dala batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d'arjënt y ne n ciafa üna por om. Pordërt se tratela de n plann de Spina de Mul, che prô insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé dô vëiga Dolasila che sò vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür y se intënn de ester te n gran prigo. Dolasila ne se la sënt nia da arbandonè sò popul y va impò a combate por salvè süa jënt. Ara vëgn insciö copada da sües saites d'arjënt rovades tles mans di nemisc.
  
Intratan se ne é le re de Fanes sciampè sön Lagació por ciafè dai nemisc le prisc de sò tradimënt y por fà fora impara co ruvé pormez ales richëzes dl'Aurona. Al contrar vëgnel acusé de tradimënt y devënta de sas aladô de n strinët de Spina de Mul.
  
I Fanes á pordü la batalia y se n sciampa zeruch tl ciastel de Fanes. La regina de Fanes chërda en aiüt les muntagnöles y al rüva adarlerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila , mo la regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnöles.

     
     

Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia, y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furćia dai Fers. En iade al ann comparësc söl Lech de Braies -sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnöles daolache al vir i ultims Fanes- na barca cun laite la regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, incundè dales trombëtes d'arjënt, te chël che al gnarà indô la pêsc tl Rëgn de Fanes.
 
L'ambientaziun "storica" dla liënda pò gnì aratada aladô de valgügn elemënć significatifs. Deplü critics mina che i Fanes pois corespogne a na popolaziun retica tl tëmp preroman, ajache la liënda mostra sö deplü tradiziuns precristianes y inće figöres sciamaniches, sciöche le striun Spina de Mul. Intratan le tëmp dles gran migraziuns di popui -IV / V sec.d.C.- é le material legendar dessigü gnü en contat cun influsc culturai foresć -dantadöt fora dla mitologia germanica y greca/ romana-, insciö che al é gnü tut sö elemënć fora da tradiziuns culturales dër dalunć inće da n punt d'odüda geografich.

An ne pò insciö nia fa jì zeruch la liënda a n tëmp storich avisa. Te vigni caje vëgn dant le motif dla descendënza de na popolaziun da n tier -di Fanes dales muntagnöles- dër dainre tl ambit europeich y vëgn ma dant tles genealogies fantastiches dl'eté mesana. Tl cör dl' Europa fossel insciö suravit n elemënt cultural che va zeruch ales tradiziuns de popolaziuns primitives de iagri.

   

   
© Internet Service - Impressum