NA DESFIDADA Y N PROIET PIONERISTICH TLA CULTURA LADINA DLES DOLOMITES
Chësc film original ladin é le früt dla colauraziun danter Susy Rottonara (da La Ila), Roland Verra (da Urtijëi) y Hans Peter Karbon (da S.Cristina) y nasc da na gran pasciun por la munt y por les liëndes ladines.
Le film rapresënta öna dles liëndes plü conesciüdes y consistëntes tla tradiziun a usc ladina dles Dolomites, chëra che reverda le mitich rëgn de Fanes.
Aldedaincö se referësc l’inom Fanes a n raiun danter Val Badia y Ampëz y al alda dessigü pro les muntes plü beles tla Ladinia. Tla liënda se referësc Fanes a n raiun plü ampl, che ne mostra nia sö confins definis, aladô dles concuistes de süa popolaziun a chëra che an ti dijô Fanes.Tl film él gnü lauré fora le material dla liënda badiot-ampezan, che trata di avenimënc liá diretamënter al rëgn de Fanes ince da n punt d’odüda geografich. La elaboraziun filmica se basëia sön la versciun classica dla liënda de Fanes, sciöche ara vëgn dant tla tradiziun a usc ladina, te n cheder simbolich-mistich adöm cun elemënc realistics aladô de esigënzes dramaturgiches. Porater án orü caraterisé deplü figöres cun na azentuaziun dla teatralité.
Le punt fondamental tla analisa critica de chësta liënda vëgn a s’al dé dala mancianza de n test original. Le material dla liënda é gnü porté inant a usc por secui alalungia y é insciö gnü en contat cun influsc culturai desvalis. I tesć de Wolff va zoruch a na recoiüda de testemonianzes a usc tles valades ladines dolomitiches y mostra sö la presënza de deplü stratificaziuns culturales -dantadöt l’influs dl Minnesang- che s’á moscedè tl curs de tröc agn de trasmisciun a usc. Insciö devënta i stüdi sön chësta liënda plütosc complicá y ne impormët nia na inrescida filologica direta por la mancianza de tesć primars. Porchël él gnü tuté en conscideraziun dötes les ipoteses formulades sön la liënda da critics desvalis, dantadöt tignon cunt che an ne se dá nia jö cun n material storich. Le zënter dla liënda raprejentada tl film é la tematica dla sëi de podëi y de richëza dl re de Fanes che porta ala fin de so rëgn y ala mort de süa fia, la prinzëssa combatënta Dolasila.
Les figöres é en pert realistiches -le re y la regina de Fanes, Dolasila y Lujanta, Ey de Net, le prinz di Cajutés y deplö comparides – y en pert suranaturales -le striun Spina de Mul, la stria Tsicuta, les Mjanines (na sort ne ninfes), i Salvans (jënt salvara), i zbergli y le variöl.
LA LIËNDA
Tl mëte man dl rëgn él na aliënza socrëta cun les muntagnoles, de chëra che la regina de Fanes ne ti cunta nia a so om, n re forest, che á instës fat na alianza socrëta cun le variöl. La regina dá ala löm döes jomelines, Dolasila y Lujanta, y ti surandá Lujanta ales muntagnöles por tigní ite l’alianza, ciafon da chëstes na picera muntagnola. Ince le re dess baratè fora üna de sües fies cun n pice dl variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnola che la regina â sostituí adascusc a Lujanta.
Deperpo che le soldá mené dal re a fa le barat cun le variöl söl Nuvolau vëgn zeruch cuntra Fanes incuntel le striun Spina de Mul, che ciara fora sciöche n müsc mez frat. Al comparësc n jônn durann, le prinz Ey de Net, che combat cuntra le striun, ti é dal ferí y ti scinca la Rajëta -che Spina de Mul â pordü tl combatimënt- ala picera Dolasila. Al passa en valgügn agn y le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz al Lech d’Arjënt.
I soldas ciafa na scatora cun laite na pilicia de belora y polber grisc, mo al comparësc trëi salvans che i prëia da ti la dé zoruch. Dolasila se mëna picé y ti la porta zeruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polber tl lech por fa florí le scioz y da lascé fá n vistimënt da jí te vera adinfora dla pilicia, deache ara dess deventé na gran combatënta. Ara dess se recordé da ne jí mai te vera sce la pilicia ess da mudé corú. Dolasila vëgn trata sö al combatimënt. Pro le scioz dl Lech d’Arjënt aldel ince saites d’arjënt che ne fala mai, che ti porta tröpes devëntes ai Fanes, insciö che Dolasila vëgn incoronada sciöche “stëra de Fanes”.

Te n some ti comparësc le prinz di Cajutés, che portâ n smaz de pavá söl elm y che ëra â copé te na batalia. Al ti dij da lascé da combate cun ermes strinades. Impó fej le re combat inant Dolasila te d’atres veres. Intratan baia sö Spina de Mul les popolaziuns vijines da se mët adöm cuntra i Fanes y vá a chirí Ey de Net, che dess porvé da condüje Dolasila demez dala batalia, a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Tratan la batalia de Fiames tradësc Spina de Mul Ey de Net y ferësc Dolasila cun na saita strinada. Ey de Net, dessené por ci che ê sozedü, va a chirí la stria Tsicuta, che

ti aconsiëia da se lascé fa dai salvans dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bogn dal alzé sö adinfora d’ël. Dolasila varësc dala ferida y le re de Fanes ti dá ai salvans dl Latemar la inciaria da fá n scü che scones Dolasila ince da ermes strinades, insciö che i salvans mina che ara se trates dl medemo scü de Ey de Net.
Canche le scü röia tl ciastel de Fanes, ne ti é degügn dal alzé sö. Al röia adalerch Ey de Net, che se presënta sciöche n scëmpl soldá, y dal momënt che al ti é dal alzé sö devëntel le ciavalier de Dolasila. Do tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al re da podëi maridé Dolasila, che ó lascé da combate y detlarëia da ne jí nia te vera zënza d’ël. Le re se dessëna da gní ostacolé te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net.
Al tradësc ince so popul, fajon na alianza cun i nemisc, ti aconsian da ti detlaré vera ai Fanes cun sü aliá. Le re ti assigurëia che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. Ey de Net röia dal Lech de Lunedes, olache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dan la batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d’arjënt y nen ciafa öna porom.

Pordërt se tratera de n plan de Spina de Mul, che proa insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé do vëiga Dolasila che so vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür y ara se intën da ester te n gran prigo. Dolasila ne ó nia arbandoné so popul y ara vá impó a combate por salvé süa jënt. Ara vëgn insciö copada da sües saites d’arjënt roades tles mans di nemisc.
Intratan se n’é le re de Fanes sciampé sön Lagació por ciafé dai nemisc le prisc de so tradimënt y por fá fora impara co rové pormez ales richëzes dl’Aurona. Al contrar vëgnel acusé de tradimënt y devënta de sas aladô de n strinët de Spina de Mul.
I Fanes á pordü la batalia y s’un sciampa zoruch tl ciastel de Fanes. La regina de Fanes ti damana aiüt ales muntagnoles y al röia adalerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila, mo la regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnoles.

Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia, y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furcia dai Fers. N iade al ann comparësc söl Lech de Braies, sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnoles daolache al vir i ultims Fanes- na barca cun laite la regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, incundé dales trombëtes d’arjënt, te chël che al gnará indô la pesc tl Rëgn de Fanes.
L’ambientaziun “storica” dla liënda pó gní sciazada aladô de n valgügn elemënc significatifs. Deplü critics mina che i Fanes pois corespogn a na popolaziun retica tl tëmp preroman, deache la liënda mostra sö deplü tradiziuns precristianes y ince figöres sciamaniches, sciöche le striun Spina de Mul. Tratan le tëmp dles gran migraziuns di popui -IV / V sec.d.C.- é le material dla liënda dessigü gnü en contat cun influsc culturai foresć -dantadöt fora dla mitologia germanica y greca/ romana-, insciö che al é gnü tut sö elemënc fora da tradiziuns culturales dër dalunc ince da n punt d’odüda geografich.
Insciö ne vára nia da fá jí zoruch la liënda a n tëmp storich avisa. Te vigni caje vëgn dant le motif dla descendënza de na popolaziun da n tier -di Fanes dales muntagnoles- dër dainré tl ambit europeich y al vëgn ma dant tles genealogies fantastiches dl Medieve. Tl cör dl’ Europa essel insciö suravit n elemënt cultural che vá zeruch ales tradiziuns de popolaziuns primitives de iagri.